Conclusió sobre NTAE

Diuen que tot lo bo s'acaba, i així és perquè el primer curs de MEI ja s'està acabant.

M'agradaria fer una valoració sobre el que ha estat aquesta assignatura per mi. En primer lloc dir que he estat molt agust amb les meves companyes (i no és per fer la pilota).

Pel que fa a la materia de NTAE, cal dir que a mi sempre m'ha agradat molt el tema de la informàtica tal i com vaig dir en la primera actualització d'aquest blog. Tot i això amb aquest curs he descobert que hi ha coses que no m'agraden gaire com és la creació d'una pàgina web ja que no tinc la imaginació suficient com per dissenyar-la. També hi ha hagut moment de nerviosisme col·lectiu quan no ens sortien les coses i semblava que els ordinadors es rebelaven contra nosaltres.

Però potser em quedo amb el muntatge del vídeo, on m'ho vaig passar realment molt bé i vaig gaudir molt. També he conegut programes com el Jclic author, el google docs, o fins i tot la pissarra interactiva que potser mai hagués pogut conèixer tan a fons.

Amb tot això només queda dir que tingueu tots molta sort amb els exàmens, sobretot amb el de NTAE!;)

PDI

Crec que és obligació meva dedicar una actualització a la PDI, la pissarra digital interactiva. És el tema del nostre treball en grup. M'ha agradat molt poder experimentar amb aquesta nova pissarra digital, ja que mai havia sentit a parlar i trobo que és molt útil de cara a fer classes molt més dinàmiques i amenes.


El primer contacte que varem tenir el meu grup amb la PDI per tal de preparar el treball, em va servir de gran ajuda ja que em va quedar clar el seu funcionament i amés vaig poder gaudir de practicar amb ella. Realment totes les 5 components del grup varem gaudir molt ja que és una cosa nova per nosaltres que de ben segur podrem utilitzar en un futur a les nostres aules.


Més endavant ens varem informar sobre les Tablet pc, és a dir pissarres individuals per a cada alumne que els hi permeten seguir la sessió des de la seva cadira i interactuar amb la resta de la classe, perquè un dels inconvenients de la PDI és que no pot sortir més d'un alumne a escriure ja que només és sensible a un punt.

En analitzar els inconvenients varem trobar que eequereix moltes despeses econòmiques,
que actualment no hi ha suficients programes educatius útils perquè tota la classe interactuï i que si s’espatlla l’electricitat es pot perdre tota una classe.

Tot i això té moltes avantatges com ara que augmenta la participació dels alumnes ja que els hi agrada sortir a presentar materials i treballs; augmenta l’atenció i retentiva dels estudiants i la comprensió, gràcies als recursos disponibles per mostrar i comentar; facilita el tractament de la diversitat d’estils d’aprenentatge: visual i tàctil (es poden fer exercicis on s’utilitza el tacte amb el moviment de la pantalla); ajuda en Educació Especial: permet compensar problemes de visió, ja que es pot treballar amb caràcters grans; audició i coordinació psicomotriu; el professor pot preparar classes molt més atractives i documentades. Els materials que vagi creant els pot anar adaptant cada any; permet desplaçar continguts d’una pàgina a una altra i també enregistrar tot el que s’ha fet a la pantalla durant una sessió.

Per tant crec que el futur a totes les aules és tenir una PDI

Aquí deixo un hipervicle amb un vídeo que mostra sessions de diferents nivells d'una escola que tot just s'ha sumergit en un projecte de NTAE.

http://es.youtube.com/watch?v=tFwL9r34rrE

Anuncis

Una sessió que he trobat molt interessant ha estat la de veure anuncis publicitaris, analitzar-los i comentar-los. Aquí ens hem adonat que la publicitat és més emocional del que sembla, ja que transmet missatjes subliminals que a primera vista no som conscients.

Per exemple aquest anunci de coca-cola transmet moltes més coses de les que sembla:

http://es.youtube.com/watch?v=vrBD2hSdLS0

En primer lloc, la mare arriba a casa, després d'un dia dur ja que ha anat a una entrevista de feina i no l'han agafat possiblement per ser una dona que ha treballs durant tota la vida a casa, i la única que la saluda és la nena. Els altres dos germans estan veient la televisió o jugant amb la consola. El pare, també per donar exemple mira la tele i només pregunta sense interès: Que tal la entrevista? El fill en escoltar que demanen referencies, decideix anar a defensar a la seva mare davant de l'home que li fa l'entrevista. Aquest gest també es pot prendre com una ofensa a la dona, com si no es pogués defensar a si mateixa.

Per aquest motiu, cal ser molt crítics davant la televisió, ja que no podem creure'ns tot el que veiem. Tanmateix hem d'educar als nens amb capacitat de crítica., i educar també el que poden mirar. Sense anar més lluny, hi ha series infantils com en Shin Chan que tot i ser dibuixos animats no són aptes per depen quines edats i les fan en horari infantil.

Per tant, tots som responsables del que veuen per la tele els nostres fills!

GoogleDocs

Google docs és un programa online des de el qual es pot crear. editar i pujar archius ràpidament i importar documents i fulls de càlcul que es vagin crean. Es pot editar des de qualsevol lloc, només fa falta un navegador web ja que els documents es guarden online de forma segura. Jo desconeixia l'existencia d'aquest programa, i personalment m'ha agradat molt ja que amb aquest es poden anar compartint treballs en grup sense necessitat d'anar passant-los per e-mail o per altres vies més lentes. L'únic que s'ha de fer és convidar a l'altre usuari i tots dos, o inclòs més persones, podran anar modificant i creant noves presentacions a l'hora.

Tot i això he trobat dos inconvenients, un que si no es té internet no es pot fer servir i l'altre que pot arribar a ser un caos si no s'avisen els usuaris que van modificant.

A Hollywood per un dia

I poso aquest títol a l'actualització perquè gràcies als recursos dels que disposem a la nostra universitat, hem pogut grabar un curt per grups per després fer un muntatge.
En primer lloc se'ns van deixar càmeres de vídeo de la facultat i varem anar als voltants per grabar. M'ho vaig passar realment molt bé grabant, ja que el meu grup i jo varem fer una comèdia sobre els reporters d'avui dia, que molt resulten ser molt dolents. La nostra historia girava al voltant d'un assassinat que es cometia als voltants del cosmo caixa, i que era testimoni la reportera. Aquesta sense cap mirament, abans que arribessin els policies, va tocar totes les probe si fins i tot a la víctima. Esperant a l'arribada del forenses, es troba de cara amb l'assassí i és tot un mapa la cara que posa en veure'l de prop i els crits que fa al càmera. També, com a bon curt, van haver "tomas falsas".
Un cop gravat, a l'aula d'audiovisuals, varem fer el muntatge amb el Pinnacle estudio, un programa no gaire complicat, ja que únicament té tres pestanyes, la de caputar, editar i fer vídeo. Es podia anar retallant com volguessim, posar so... Nosaltres varem decidir posar dues cançons que donaven intriga: "carros de fuego" i "Banda sonora de Psicosis".

Per tant faig una valoració molt bona del que ha estat la creació d'un vídeo-muntatge.

Ser maestro...

M'agradaria compartir amb vosaltres un escrit que vaig rebre per e-mail fa pocs dies. Tracta sobre la mala fama que tenim totes les que estem estudiant educació infantil, que a vegades, els que entenen molt poc d'educació, menyspreen la nostra feina:

"Cuando digo que soy maestra de infantil la gente, en general, responde con un "¡Ah!", tan soso, que me gustaría exclamar:

¿Dónde más podría atar lazos al pelo, ajustar cinturones,y ver un desfile de modas a diario?

¿En qué sitio, sino allí, me abrazaría un apuesto jovencito y me dirá que me quiere?

¿Dónde eres tan importanteque hasta le has de limpiar los mocosa la estrella del desfile?

¿En qué otra parte olvidaría mis penas porque tengo que atender tantos arañazos, cocos y corazones afligidos?

¿Quién recibe más flores que yo?

¿Dónde más podría guiaren la escritura de las primeras letras,una manita que quizás algún díaescriba un libro?

¿En qué otro lugar recibiríael regalo de sonrisas como éstas?

¿En qué otro lugar recibiríael regalo de sonrisas como éstas?

¿En qué lugar mis palabrascausan tanto asombro?

¿En qué trabajocuando faltas dos díaste reciben con los brazos abiertos?

¿En qué otro sitio derramaría lágrimasporque hay que dar por terminado un año de relaciones felices?

Me siento grandetrabajando con pequeños!"

Jclic

Avui parlaré del programa educatiu Jclic, el programa que hem utilitzat per crear dos joc, un individualment, en el meu cas sobre el reciclatje, i l'altre en grup, en el nostre cas "La bruixa maduixa".

Jclic és un entorn per a la creació, realització i evaluació d'activitats multimedia, desenvolupat a la plataforma Java.

Durant el temps que he pogut experimentar amb el Jclic author, en concret, he trobat que es poden fer jocs que obtinguin resultats molt bons ja que a més d'afegir imatges, es pot afegir so, cosa que el dinamitza de cara als nens.

Tot i això, trobo que es podria ampliar la llista de possibilitats d'activitats, ja que per exemple els trencaclosques són semblants, les associacions també, etc.