Una sessió que he trobat molt interessant ha estat la de veure anuncis publicitaris, analitzar-los i comentar-los. Aquí ens hem adonat que la publicitat és més emocional del que sembla, ja que transmet missatjes subliminals que a primera vista no som conscients.
Per exemple aquest anunci de coca-cola transmet moltes més coses de les que sembla:
En primer lloc, la mare arriba a casa, després d'un dia dur ja que ha anat a una entrevista de feina i no l'han agafat possiblement per ser una dona que ha treballs durant tota la vida a casa, i la única que la saluda és la nena. Els altres dos germans estan veient la televisió o jugant amb la consola. El pare, també per donar exemple mira la tele i només pregunta sense interès: Que tal la entrevista? El fill en escoltar que demanen referencies, decideix anar a defensar a la seva mare davant de l'home que li fa l'entrevista. Aquest gest també es pot prendre com una ofensa a la dona, com si no es pogués defensar a si mateixa.
Per aquest motiu, cal ser molt crítics davant la televisió, ja que no podem creure'ns tot el que veiem. Tanmateix hem d'educar als nens amb capacitat de crítica., i educar també el que poden mirar. Sense anar més lluny, hi ha series infantils com en Shin Chan que tot i ser dibuixos animats no són aptes per depen quines edats i les fan en horari infantil.
Per tant, tots som responsables del que veuen per la tele els nostres fills!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada